En la nostra societat portem a terme moltes activitats de risc, tant a nivell particular com per part de les administracions que son prestadores de serveis .
Quan les nostres actuacions generen un risc i aquest es materialitza, hi ha conseqüències por terceres persones : accidents de trànsit, activitats perilloses, negligències i descuits a la llar, accidents en activitats esportives, etc . Quan degut a aquesta activitat es causen danys a tercers es genera el deure d’indemnitzar aquests danys i perjudicis, i a qui els pateix el dret a reclamar, segons el grau de culpa o negligència exigit per cadascuna d’aquestes activitats de risc.
Les companyies asseguradores responen de molts d’aquests sinistres quan s’ha contractat una assegurança i tenen coberts aquests danys, inclosa la defensa jurídica de l’assegurat, però moltes vegades també neixen conflictes d’interessos entre companyies i els propis assegurats per la interpretació dels termes dels contractes.
En aquest àmbit regeix la Ley de Contrato de Seguro 5/1980 de 8 d’octubre en la seva redacció actual, que regula els efectes dels diferents contractes d’assegurances.
En l’àmbit de la Responsabilitat Civil derivada de la circulació de vehicles a motor, regeix la Llei 8/2004 de 28 d’octubre, en la seva redacció actual per llei 35/2015 de 22 de setembre, que va reformar el sistema de valoració dels danys corporals derivats d’accidents de circulació i que regeix en l’àmbit de l’assegurança obligatòria, i que determina els conceptes indemnitzables i els imports de les indemnitzacions.
Els accidents de trànsit causats per col·lisió amb animals a la via ha generat també moltes reclamacions i controvèrsies, especialment en relació a la proliferació d’espècies cinegètiques com els senglars i les dificultats de saber a qui cal reclamar en cas d’impactes amb aquests animals.
L’administració també genera riscos en tant que prestadora de serveis , i pot causar danys derivats del seu normal o anormal funcionament que les persones no tenen el deure deure jurídic de suportar. El dret a reclamar responsabilitat a l’administració forma part del dret públic i segueix uns tràmits específics i particulars que no sempre són àgils ni compleixen amb els principis d’eficàcia i celeritat, però que no eximeixen a l’administració de resoldre de forma expressa les peticions que se li adrecen.