Dimarts al matí un treballador de la neteja de la Bisbal d’Empordà va trobar un nadó abandonat en ple centre de la població. El nounat era dins una paperera, com una deixalla qualsevol, i duia encara el cordó umbilical. No es va poder fer res per salvar-li la vida perquè no en tenia, sense que es conegui encara si va néixer mort o va morir a conseqüència d’aquesta brutalitat. En qualsevol cas, això només importa a l’hora de qualificar els fets i acusar-ne els responsables, si resulta que es tracta d’un acte intencionat, se’n troba l’autor i pot ser acusat i jutjat.

La notícia és esfereïdora, especialment en aquestes dates nadalenques tan propícies a l’oblit del patiment aliè, perquè rere un acte salvatge s’intueix una realitat que ens colpeix i ens remou la consciència: el drama humà que sens dubte ha precedit a aquesta acció.

Si bé en el moment que escric aquestes ratlles la investigació policial segueix el seu curs i no se’n coneixen més detalls, estic convençuda que aquest crim -si ho és- o aquesta actuació negligent, amaga una situació personal insuportable. Sigui una mort provocada o una reacció humana desesperada, darrera d’aquests actes hi ha una dona que ha sofert un patiment brutal per circumstàncies personals, socials o familiars.

Dipositar un nounat -mort o viu- en una paperera en plena via pública de matinada, té necessàriament una història esgarrifosa al darrera: vol dir un embaràs previ, volgut o no; vol dir parir sense assistència sanitària, sense coneixement ni seguiment de ningú; pot voler dir una dona sola, desemparada, potser condicionada, pressionada, coaccionada pels motius que siguin; pot voler dir ocultació d’un estat no desitjat que no va saber o no va poder resoldre, o simplement pot ser la conseqüència d’ una situació personal complicada que no va detectar ningú.

Que a casa nostra pugui succeir una cosa així també vol dir que alguna cosa no va bé. Tenir un fill hauria de ser un acte bonic i anhelat, un embaràs no pot ser una desgràcia ni pot portar a la desesperació, al silenci, a la por i , finalment, a una actuació brutal contra una criatura absolutament indefensa que acabi formant part d’un episodi més de la crònica negra del nostre país.

Marta Alsina i Conesa

3 de gener de 2024

Arran de la sentència dictada contra l’Ajuntament de Premià de Mar, que enduria les condicions d’accés al padró municipal, torna a sortir a la llum una problemàtica que no és nova, i que atempta contra un dret bàsic que no hauria d’estar en qüestió. L’ajuntament exigia disposar d’un contracte de lloguer o un títol de propietat per poder-se empadronar.

Veure notícia

Marta Alsina Conesa

En el moment que escric, el Barça femení de futbol –que no el Barça de futbol femení– és objecte de portades i lloances. Les jugadores del Barça han posat el futbol que practiquen les dones a primera línia, i el Camp Nou s’ha omplert a vessar. El sentiment d’eufòria és inevitable: a poc a poc anem trencant barreres.

Veure notícia