L’Ajuntament de Girona ha posat fi al serial del contracte del servei de neteja de la ciutat. Sembla que en un futur proper gaudirem d’una ciutat relluent, lliure de brossa, amb servei de recollida porta a porta i neteja dels carrers amb aigua, això sí, només de tant en tant. Es d’esperar , doncs, que les queixes veïnals per la immundícia vagin a la baixa . La proposta municipal que s’ha presentat i publicat a la premsa sembla engrescadora- tot i que complicada a primer cop d’ull- i convida a dues reflexions sobre un tema que ens incumbeix a tots i no acabem de resoldre.
En primer lloc, per si la gestió de residus tal com s’ha d’acabar fent no és la constatació d’un fracàs col·lectiu de primer ordre : al cap de tants anys encara no separem correctament les restes de menjar, no dobleguem els cartrons abans de fer-los entrar al contenidor- insistim a encabir-los a la força- i no acabem de distingir el groc del verd .
En segon lloc , per si les polítiques per evitar el consum desmesurat d’envasos plàstics no han estat també un engany i un fracàs absolut: les grans superfícies continuen comercialitzant aliments envasats generant una quantitat de residus plàstics insostenible.
Fetes aquestes reflexions, aplaudeixo la recollida porta a porta com a opció per garantir que separem correctament la fracció orgànica, com s’ha fet ja a moltes poblacions de les nostres comarques, i qualsevol sistema que contribueixi a que absolutament tota la ciutadania acabi havent de separar els residus, costi el que costi, i que entenguem tots plegats que generar deixalles és un problema.
Molts municipis petits han optat per la recollida de residus en funció del dia i del tipus de resta a recollir, el que ha obligat als veïns a conservar a casa les deixalles convenientment classificades i separades, fet que els implica directament en la seva gestió. No és el mateix baixar la brossa i deixar-la anònimament on ens plagui, que haver-la de destriar i custodiar a casa nostra fins que ens arribi el torn i quedem retratats si la tria és incorrecta.
Per això crec que el més important –i el més difícil – serà convèncer a la ciutadania que hem d’apostar clarament per generar menys residus mentre el consumisme a gran escala no trobi alternativa al plàstic. Comprar a les botiges del barri, racionalitzar horaris perquè tinguem temps d’anar a comprar al detall i sense presses, amb el cabàs i la bossa del pa, i apostar per productes no envasats , són accions relacionades amb la gestió de residus per salvar el medi ambient sense les quals la recollida i gestió de les nostres escombraries no acabarà de funcionar.