Els dies 3, 4 i 5 de novembre es va cel·lebrar a Banyoles el XXIX col·loqui de tardor que organitza el Centre d’estudis comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, sota el títol “ El català d’avui, reptes,expectatives, estratègies “.
La conferència inaugural va ser a càrrec d’en Pau Vidal, escriptor, traductor , divulgador, i perquè no dir-ho, provocador lingüístic, sota el títol “ sortir a empatar, si alguien no entiende el catalan haremos la conferencia en castellano”, que si fos per mi s’hagués titulat “sortir a perdre per golejada i amb l’àrbitre comprat.”
En Pau Vidal ens posa al davant una realitat devastadora: malgrat tot l’esforç dut a terme per la normalització lingüística en tots els àmbits de la nostra societat, no hem fet les coses bé. Hem sobrevalorat l’èxit de la immersió lingüística ; no hem previst les conseqüències dels canvis demogràfics, ni de les noves tecnologies; i- hi afegeixo jo- ni les nefastes conseqüències de la politització de la justícia també en aquest aspecte.
I diu una altra veritat com un temple: en 40 anys d’immersió lingüística no hem aconseguit eradicar la pràctica de l’esport de risc preferit dels catalans que consisteix en canviar de llengua quan el nostre interlocutor parla castellà i, el que és pitjor, no aconseguim convèncer al rival que es passi a l’altra banda. A aquest pas, abans de desaparèixer, el català serà una llengua morta que parlaran quatre erudits en la intimitat per amor a l’art.
Reflexionar sobre les evidències que porten la nostra llengua al precipici em fa pensar que si les empreses de qualsevol sector no aconsegueixen convèncer els seus treballadors que parlar català és necessari, que és un valor afegit i té prestigi social, no ens en sortirem. Com tampoc no ens en sortirem si com a ciutadans, clients o consumidors no ens mantenim ferms en la nostra parla, i la reivindiquem. I no tan sols per preservar un patrimoni cultural propi sinó perquè hi tenim dret: tenim dret a no canviar de llengua sense que ens diguin mal educats; tenim dret a exigir a la universitat que respecti la nostra opció lingüística; tenim dret a que ens atenguin en català; tenim dret a que els metges ens atenguin i entenguin en català. Hi tenim tot el dret, però els drets, si no s’exerceixen, son paper mullat.