La manca d’habitatge, l’encariment del cost de la vida, les continues crisis econòmiques, la inflació, l’atur i la pobresa , son problemes cada vegada més accentuats i crònics en la nostra societat, i causa de l’exclusió social de moltes persones que acaben vivint al carrer.
A les ciutats principalment ens hem acostumat a la presència de persones que malviuen al carrer –perquè viure al carrer és malviure- a qui no sabem què dir ni com tractar. A l’altra banda d’aquesta realitat , la ciutadania que no pateix aquesta situació també en suporta les conseqüències: als portals de casa seva, a les places , als bancs, als jardins públics, alguns amb solidaritat, d’altres amb resignació i molts amb reticències.
L’administració municipal no ha estat capaç, ara com ara ,d’absorbir la diversitat de necessitats d’aquestes persones, tant de tipus material com de tipus assistencial , ni de transmetre a la resta de ciutadans les dificultats amb que es troben els equips de carrer a l’hora de tractar –les i provar d’ajudar-les, per tal de comptar amb l’ empatia i la comprensió de la resta de la societat.
Ningú té dret a demanar que aquestes persones siguin foragitades per força de la via pública, ni a demanar que es prohibeixi ni criminalitzi aquesta forma de vida; ningú pot demanar que les administracions actuïn en termes autoritaris, ni discriminatoris, ni amb mesures que atemptin contra el seu dret fonamental a la llibertat i la igualtat.
A Girona , un cop tancat el centre de la Uned- que s’havia habilitat per acollir les persones sense sostre a l’hivern- i desbordada La Sopa, han proliferat els racons improvisats , els dormitoris a la intempèrie, la invasió d’ espais privatius que serveixen de sopluig, i en definitiva el nombre de persones que han de fer vida al carrer sense cap esperança , i al mateix temps s’han incrementat les queixes legítimes de qui sent pertorbat el seu espai de gaudi privat o comunitari.
Cal trobar la fòrmula per ajudar a aquest col·lectiu, escoltar les seves propostes , buscar solucions imaginatives, i complir amb el mandant de l’art 31 de la Carta Europea de Drets Socials per una progressiva eliminació del sensellarisme i el dret a un habitatge digne.